L’Audiència Provincial de Barcelona ha declarat la nul·litat de la clàusula multidivisa d’un contracte de préstec hipotecari. En la sentencia, de 12 d’abril passat, el Tribunal obliga a l’entitat financera a eliminar del contracte de préstec qualsevol contingut relatiu a la opció multidivisa, i a calcular novament totes les quotes des de la seva formalització com si aquestes condicions no existissin, deixant el préstec en l’import inicial en euros i aplicant com a tipus d’interès l’ Euríbor amb el diferencial pactat, i aplicant l’excés del que s’hagués pagat a amortitzar capital del préstec, reduint per tant el deute del mateix.

La operació s’havia formalitzat al juliol del 2007 i estava denominada en iens japonesos. Les diferències de canvi del ien respecte de l’euro va provocar l’augment més que considerable del deute pendent del préstec fins el punt que els clients ja no podien assumir el pagament de les quotes. La entitat financera va executar la hipoteca per embargar l’habitatge i en el procés judicial iniciat es va sol·licitar per part de la defensa, que representava el nostre despatx, la revisió de la nul·litat de determinades clàusules i, especialment, la de la clàusula multidivisa, per entendre que no s’havia facilitat suficient informació als clients perquè aquests poguessin entendre adequadament el significat i les conseqüències que la seva aplicació podia comportar en la seva hipoteca.

L’Audiència Provincial, recolzant-se en diversa jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, estableix la seva determinació sobre la base d’entendre que no és només necessari que les clàusules estiguin redactades de forma clara i comprensible sinó que també és necessari que el client pugui tenir un coneixement real de les mateixes, de manera que el consumidor informat adequadament pugui preveure les seves conseqüències econòmiques a partir de criteris “precisos i comprensibles”. I afegeix que “Només un prestatari que rebi una adequada informació del banc durant l’execució del contracte o que tingui amplis coneixements del mercat de divises, que pugui preveure el comportament futur de les distintes divises en les que pot quedar representat el capital del préstec, pot utilitzar profitosament aquesta possibilitat de canvi de divisa prevista al contracte.”

La sentència declara la nul·litat de la clàusula d’interessos de demora i de la clàusula sòl, que també havien estat impugnades en la nostra oposició a la execució, condemnant a la entitat a la devolució de les quantitats cobrades de més als clients.