Aquesta pregunta ens la hem hagut de fer molts quan la mare, el pare o algú molt proper a nosaltres pateix alguna alteració de la seva capacitat. Els advocats sempre recomanem que cal anticipar-nos als problemes. Però, quan això passa a la nostra família, i parlo per experiència pròpia, costa prendre la decisió adequada. “Haig d’incapacitar a la mare?” ens preguntem, i sentim cert rebuig perquè ens sembla antinatural que s’inverteixin els nostres papers, els nostres rols familiars: “I ara em tocarà ser com el pare de la meva pròpia mare?”

El primer que hem de fer és treure’ns del cap aquests pensaments. El procés de modificació de la capacitat d’obrar (aquest és el seu nom tècnic) està pensat per protegir a la persona presumptament incapaç, i és, probablement, el procediment més garantista de tot el nostre ordenament jurídic.

Cal saber que el Codi Civil de Catalunya (CCCat) regula de forma totalment diferent a la resta de l’Estat aquest aspecte. Al ser una regulació nova, incorpora molts dels principis que el Dret Internacional exigeix, en especial la Convenció de Nova York sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’any 2006 y que l’Estat Espanyol va ratificar l’any 2007.

Avui en dia regeix el principi d’intervenció mínima. Per això el CCCat ofereix un ventall molt més ampli que abans de possibles intervencions: Incapacitació Total, Incapacitació Parcial (amb tutela o amb curatela), defensor judicial, guarda de fet, assistència,… Cada cas ha de ser estudiat de forma individualitzada i, avui en dia, es busquen solucions a mida el menys intervencionistes possibles.

A més a més, la defensa dels interessos de la persona presumptament incapaç s’encomana al Ministeri Fiscal, i la funció del Jutge està dissenyada per vetllar per aquestes persones i no es produeixen cap situació d’abús per part de la família.

Però l’element més innovador que incorpora el CCCat són “els poders preventius”. Consisteixen en que, la pròpia persona, quan encara és plenament capaç, però preveu que no sigui així a mig termini, nomena el seu futur tutor per quan les seves capacitats estiguin disminuïdes. Aquests poders es fan davant notari i té dos avantatges. Es la pròpia persona qui s’avança al problema i decideix quina solució vol per a si mateix, i a més és molt més senzill i econòmic.

En el meu cas em va acabar de decidir aquest pensament “Es hora de protegir la mare, com ella ho va fer amb nosaltres”