És freqüent darrerament trobar als anuncis de lloguer d’habitatges un avís sobre la prohibició de conviure amb mascotes i animals de companyia. Els propietaris, fent ús de les seves potestats sobre la propietat que ofereixen el lloguer, incorporen aquesta prohibició per evitar que en els seus habitatges hi visquin gossos o gats.
Fins ara, la prohibició havia de ser interpretada, gairebé de forma exclusiva, a través de les normes civils que regulen la propietat, bàsicament els articles 348 del Código Civil i 541-1 del Codi Civil de Catalunya, i preceptes concordants: el propietari d’una cosa té dret a disposar d’ella sense més limitació que les que imposi la llei.
En aquest sentit, som de l’opinió que l’incompliment d’una clàusula que prohibeix conviure a l’habitatge arrendat amb animals de companyia tindria una força molt limitada com a causa de resolució contractual i, des del punt de vista dels possibles danys en l’habitatge, en tot cas aquests s’haurien de demostrar, més enllà de la convivència o no d’animals a l’habitatge.
L’article 541-2 del Codi Civil de Catalunya va establir un nou element limitatiu de l’ús de la propietat a la legislació civil, “conforme a la seva funció social”, que ja recollia l’article 33 de la Constitució Espanyola.
Ara, aquesta limitació de l’ús social adquireix una nova perspectiva en relació amb els animals, amb l’aprovació de la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals [1].
La Llei pretén “regular el reconeixement i la protecció de la dignitat dels animals per part de la societat” implementant “mecanismes legals amb la finalitat de fomentar la protecció animal i prevenir l’alt grau d’abandonament d’animals” (Preàmbul). Entre d’altres, l’article 2.2.a) disposa com a finalitat de la llei “promoure la tinença i convivència responsable”; l’apartat c) del mateix article, “lluita contra el maltractament i l’abandonament”; i l’apartat d), “impulsar l’adopció i l’acolliment”.
L’article 24 diu que “totes les persones estan obligades a tractar els animals conforme a la seva condició d’éssers sentints”, i que els seus titulars els han de mantenir “en unes condicions de vida dignes”.
Més específicament, l’article 26 estableix que els titulars dels animals tenen l’obligació de “mantenir-los integrats en el nucli familiar”.
La llei defineix també sancions per les infraccions que es puguin cometre en relació amb l’incompliment de les obligacions que se’n deriven.
A partir del proper mes de setembre, quan entri en vigor la Llei [2], s’hauran de tenir ben presents les seves estipulacions per tal d’interpretar i donar compliment als contractes de lloguer d’habitatge.
En aquest sentit, l’article 6 de la Llei d’Arrendaments Urbans estableix la nul·litat de les estipulacions contractuals en perjudici de l’arrendatari.
No és ara moment d’aprofundir en l’anàlisi jurídic d’aquesta qüestió, però sí és un bon moment, en aquest espai de vacatio legis, per començar a pensar si és legítima aquesta prohibició de conviure amb animals de companyia en un habitatge llogat.
[1] Publicada al BOE número 75, de 29 de març de 2023.
[2] Entrarà en vigor, conforme a la Disposició Final Novena, als sis mesos de la seva publicació, és a dir, el dia 29 de setembre de 2023.
