El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha determinat que els avals hipotecaris d’un particular fets a una empresa estan també protegits per la Directiva sobre clàusules abusives, el que representa un important pas més en la defensa dels drets dels consumidors davant les operacions bancàries, específicament les que fan referencia a les que giren en torn a les hipoteques.

Pel que fa al avals a favor d’empreses, fins ara s’assumia que la relació entre l’avalista particular i l’entitat financera responia a una relació “professional”, i per tant fora de la protecció de consumidor. Ara la situació és molt diferent, ja que s’estableix clarament que la Directiva 93/13 sobre clàusules abusives protegeix, com a consumidors, les persones que han avalat un préstec d’una empresa quan no siguin ni administradors ni accionistes principals de la mateixa, situació com diem molt habitual en relació a petites i mitjanes empreses. Per tant, els jutjats nacionals podran valorar si la clàusula ha estat degudament informada per part de l’entitat bancària, i anul·lar-la si és el cas, com ja venia passant amb els avals “de particulars a particulars”.

Pel Tribunal, la directiva es basa sobre la idea principal que el consumidor es troba en una situació d’inferioritat respecte l’entitat financera (el professional), i que no disposa a priori de la capacitat de negociació d’aquella ni de la informació necessària (tècnica, legal, financera…) per contractar en igualtat de condicions, essent el resultat habitual la simple adhesió a les condicions de l’entitat, sense cap capacitat d’influència sobre les mateixes.

En el cas dels avals, el que es considera és que l’avalista es situa en la mateixa posició que el deutor, el que molt probablement no és el que es pretenia a l’acceptar l’aval, produint una superposició de garanties a favor de l’entitat, en contra de la pròpia naturalesa de la fiança, que té caràcter accessori respecte el deute principal, una segona garantia, que ha d’actuar únicament en el cas que el deutor no pugui complir i no disposi de bens per fer-ho.

I és per això que el Tribunal entén que s’ha de considerar desproporcionat i, per tant, abusiu.