Fa ja uns mesos el govern de l’estat va aprovar un decret que havia de permetre als consumidors la presentació de reclamacions davant les entitats financeres per l’aplicació de les clàusules sòl de les seves hipoteques. El mecanisme pretenia, segons diu el propi decret, facilitar la resolució extrajudicial d’aquesta qüestió, evitant la presentació de demandes judicials. Es donava un termini d’un mes per la implementació del procediment a les entitats, i de tres mesos per la resolució de les reclamacions presentades.

Transcorreguts aquests terminis, la impressió és que el mecanisme no ha resultat com preveien. Malgrat la manca d’informació per part de les entitats financeres, s’estima que la resolució extrajudicial proposada resoldrà menys del 25% dels casos, ja que les entitats estan denegant una gran part de les sol·licituds presentades, i es preveuen milers de demandes judicials els propers mesos.

Què podem fer per reclamar?

Es pot presentar una reclamació davant l’entitat, sol·licitant la devolució de les quantitats pagades de més per aplicació de la clàusula, que ha de tenir resposta en un termini màxim de tres mesos.

Si no hi ha resposta, o no es produeix l’acord en les quantitats, o la sol·licitud és denegada per l’entitat, es pot acudir als tribunals de justícia (també es pot fer sense passar per la sol·licitud extrajudicial).

No és aquesta la única clàusula hipotecària que és susceptible de ser reclamada. La jurisprudència, tant del Tribunal Suprem com del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, han definit altres: venciment anticipat, interessos de demora… i la de despeses a càrrec del consumidor, que poden ser reclamades.

Hem de recordar, però, que aquestes clàusules no son nul·les per sí mateixes, sinó que s’ha d’analitzar en cada cas concret la seva incorporació a la escriptura, la negociació que es va portar a terme, la informació facilitada per l’entitat al moment de la seva comercialització…