El Tribunal Suprem ha tornat a resoldre a favor de les entitats financeres, en contra del que tothom esperava, especialment després de la darrera sentencia del Tribunal Europeu de Drets Humans en relació a la clàusula de l’IRPH dels préstecs hipotecaris.

El Tribunal Suprem ens sorprèn novament en una decisió relativa a clàusules bancàries, determinant que, efectivament aquesta clàusula s’ha de considerar no transparent, com era presumible, però que, malgrat tot, no es pot considerar abusiva, de manera que queda tancada la possibilitat de què els consumidors puguin reclamar la devolució del que han pagat per l’aplicació de l’índex.

Recordem que el Tribunal Europeu va dictaminar el passat 3 de març que la clàusula de l’IRPH s’havia de sotmetre al control de transparència, com la resta de clàusules, en contra del que havia establert el Tribunal Suprem en diverses sentències. Aquesta resolució semblava que obria la porta a què la clàusula fos declarada nul·la per abusiva, com ja ho han estat la clàusula “sòl”, o la d’interessos de demora en la majoria d’escriptures hipotecàries.

El TEDH ja s’havia pronunciat dues vegades anteriorment, en relació a la clàusula “sòl”, tant pel que fa a la seva declaració com clàusula abusiva, com per les conseqüències d’aquesta declaració d’abusivitat, que el Tribunal Suprem espanyol havia limitat inicialment, reduint considerablement els imports que els bancs havien de tornar als seus clients.

S’haurà de pronunciar el Tribunal Europeu per quarta vegada en relació al tractament judicial que a España es fa de les clàusules hipotecàries? És probable que sí, com ja han anunciat algunes associacions de consumidors, ja que les quatre resolucions que el Tribunal Suprem ha avançat aquesta mateixa setmana ofereixen, és cert, una possibilitat per la reclamació judicial d’aquesta clàusula, al declarar-la no transparent, però al mateix temps indueixen a la convicció de què, cas a cas, es pugui anar declarant la no abusivitat i, per tant, que el banc no haurà de tornar cap import als seus clients.

Recomana: Benjamí Tous

Repetint una formula que ja hem vist en d’altres pel·lícules, la trama d’aquesta gira al voltant d’un judici per tal d’explicar la realitat social d’un moment històric concret.

A través de les declaracions dels diversos testimonis i del comportament i reaccions dels principals actors del procés judicial, com els acusats, els advocats, el fiscal o el jutge, es trasllada temporalment a l’espectador i se’l situa en el context on es van produir els fets que es narren, descrivint-ne les inquietuds de la població, els diferents interessos contraposats o les pressions que hi havia.

En el cas concret d’aquesta pel·lícula, se’ns presenta la societat dels Estats Units de finals dels anys 60, una època de tensions i conflictes socials que va suposar un punt d’inflexió en la cultura del poble nord americà i va comportar grans canvis a tots els nivells.

Amb la impopular guerra de Vietnam com a teló de fons, i diversos moviments ciutadans que s’oposen a les institucions tradicions de l’establishment (Hippies, Panteres Negres o Moviments d’estudiants d’esquerres), la conservadora administració Nixon, acabada d’arribar al poder, pretén instrumentalitzar el judici contra 7 dirigents d’aquests moviments socials, i els acusa de conspirar en contra de la seguretat nacional.

En aquest famós judici, els advocats defensors s’enfronten a tot el poder de l’estat, interessat en una sentència exemplar que serveixi com a advertència, i que no dubtarà en retorçar la llei i fer us de totes les eines de que disposa per aconseguir un veredicte de culpabilitat… Els sona?

Sota la direcció d’Aaron Sorkin, que també signa com a guionista, ens trobem amb una llarga llista de bons actors com Eddie Redmayne, Sacha Baron Cohen, Joseph Gordon-Levitt o Mark Rylance… potser no grans figures de la passarel·la de Hollywood, però reconeguts per la qualitat dels seus treballs, i que en aquesta pel·lícula no defrauden. Actuacions sòbries, solides, creïbles, que ens ofereixen personatges amb profunditat i matisos en mig d’una trama que busca tocar-nos la fibra i despertar, en l’espectador, moderats sentiments de ràbia i impotència.

Una feina coral de qualitat que, sense ser una obra mestre del gènere, aconsegueix entretenir i emocionar el suficient com per a que, el que subscriu, la consideri una bona pel·lícula.

El passat 1 de juliol el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar la revisió i modificació de la Recomanació Rec(2006)2 sobre les Regles Penitenciàries europees. Es tracta d’un sistema de (108) regles que configuren el model penitenciari a Europa, basat en el respecte als drets humans de les persones privades de llibertat i el reconeixement exprés de la vigència dels drets durant el compliment de les condemnes, en l’objectiu de la reinserció social, la cooperació dels serveis penitenciaris amb els serveis socials externs i la participació de la societat civil en el desenvolupament de la vida penitenciària i la formació del personal adscrit als serveis penitenciaris.

https://juanjotl.blogspot.com/2020/10/el-consell-deuropa-revisa-la.html